ordir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin ōrdīre, collateral form of ōrdīrī (“weave, initiate”). Compare Occitan ordir, French ourdir, Spanish urdir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [urˈdi]
• IPA^(key): (Valencia) [oɾˈðiɾ]

Verb

ordir (first-person singular present ordeixo, first-person singular preterite ordí, past participle ordit)

1. to weave, to fabricate, to plot

Conjugation

    Conjugation of ordir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			ordir
gerund			ordint
past participle				masculine		feminine
		singular		ordit		ordida
		plural		ordits		ordides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ordeixo	ordeixes	ordeix	ordim	ordiu	ordeixen
	imperfect	ordia	ordies	ordia	ordíem	ordíeu	ordien
	future	ordiré	ordiràs	ordirà	ordirem	ordireu	ordiran
	preterite	ordí	ordires	ordí	ordírem	ordíreu	ordiren
	conditional	ordiria	ordiries	ordiria	ordiríem	ordiríeu	ordirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ordeixi	ordeixis	ordeixi	ordim	ordiu	ordeixin
	imperfect	ordís	ordissis	ordís	ordíssim	ordíssiu	ordissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ordeix	ordeixi	ordim	ordiu	ordeixin
	negative (no)	—	no ordeixis	no ordeixi	no ordim	no ordiu	no ordeixin

References

• “ordir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ordir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ordir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ordir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.