refiar-se

Catalan

Etymology

From re- +‎ fiar.

Verb

refiar-se (first-person singular present em refio, first-person singular preterite em refií, past participle refiat)

1. (reflexive) to trust, to rely on

Conjugation

    Conjugation of refiar-se (first conjugation)

infinitive			refiar-se
gerund			refiant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		refiat		refiada
		plural		refiats		refiades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em refio	et refies	es refia	ens refiem	us refieu	es refien
	imperfect	em refiava	et refiaves	es refiava	ens refiàvem	us refiàveu	es refiaven
	future	em refiaré	et refiaràs	es refiarà	ens refiarem	us refiareu	es refiaran
	preterite	em refií	et refiares	es refià	ens refiàrem	us refiàreu	es refiaren
	conditional	em refiaria	et refiaries	es refiaria	ens refiaríem	us refiaríeu	es refiarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em refiï	et refiïs	es refiï	ens refiem	us refieu	es refiïn
	imperfect	em refiés	et refiessis	es refiés	ens refiéssim	us refiéssiu	es refiessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	refia't	refiï's	refiem-nos	refieu-vos	refiïn-se
	negative (no)	—	no et refiïs	no es refiï	no ens refiem	no us refieu	no es refiïn

Further reading

• “refiar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “refiar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “refiar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “refiar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.