escandallar

Catalan

Etymology

From escandall +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.kən.dəˈʎa]
• IPA^(key): (Valencia) [es.kan.daˈʎaɾ]

Verb

escandallar (first-person singular present escandallo, first-person singular preterite escandallí, past participle escandallat)

1. (transitive, nautical) to sound (take a sounding)

   Synonym: sondar

2. (transitive, economics) to assess the price of by sampling
3. (transitive, figurative) to test, try

   Synonym: assajar

Conjugation

    Conjugation of escandallar (first conjugation)

infinitive			escandallar
gerund			escandallant
past participle				masculine		feminine
		singular		escandallat		escandallada
		plural		escandallats		escandallades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escandallo	escandalles	escandalla	escandallem	escandalleu	escandallen
	imperfect	escandallava	escandallaves	escandallava	escandallàvem	escandallàveu	escandallaven
	future	escandallaré	escandallaràs	escandallarà	escandallarem	escandallareu	escandallaran
	preterite	escandallí	escandallares	escandallà	escandallàrem	escandallàreu	escandallaren
	conditional	escandallaria	escandallaries	escandallaria	escandallaríem	escandallaríeu	escandallarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escandalli	escandallis	escandalli	escandallem	escandalleu	escandallin
	imperfect	escandallés	escandallessis	escandallés	escandalléssim	escandalléssiu	escandallessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escandalla	escandalli	escandallem	escandalleu	escandallin
	negative (no)	—	no escandallis	no escandalli	no escandallem	no escandalleu	no escandallin

Further reading

• “escandallar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.