córrer

See also: correr

Catalan

Etymology

Inherited from Latin currere, from Proto-Italic *korzō, from Proto-Indo-European *ḱers- (“to run”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈko.rə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈko.reɾ]

• Audio:

  (file)

• Rhymes: -ore(ɾ)

Verb

córrer (first-person singular present corro, first-person singular preterite correguí, past participle corregut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. to run
2. to rush

Conjugation

    Conjugation of córrer (second conjugation, irregular)

infinitive			córrer
gerund			corrent
past participle				masculine		feminine
		singular		corregut		correguda
		plural		correguts		corregudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	corro	corres	corre	correm	correu	corren
	imperfect	corria	corries	corria	corríem	corríeu	corrien
	future	correré	correràs	correrà	correrem	correreu	correran
	preterite	correguí	corregueres	corregué	correguérem	correguéreu	corregueren
	conditional	correria	correries	correria	correríem	correríeu	correrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	corri	corris	corri	correm, correguem	correu, corregueu	corrin
	imperfect	corregués	correguessis	corregués	correguéssim	correguéssiu	correguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	corre	corri	correm, correguem	correu	corrin
	negative (no)	—	no corris	no corri	no correm, no correguem	no correu, no corregueu	no corrin

Derived terms

• a corre-cuita
• a correcuita
• correcamins
• correfoc
• correguda
• correguera
• corrent
• correntia
• corrents
• recórrer
• transcórrer

 

Related terms

• cors, cós
• curs
• discórrer
• encórrer
• escórrer
• incórrer
• ocórrer
• recórrer
• socórrer

 

Further reading

• “córrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “córrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “córrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “córrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Alternative forms

• corrir

Etymology

From Old Occitan, from Latin currere, present active infinitive of currō.

Pronunciation

• Audio:

  (file)

Verb

córrer

1. to run

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

Related terms

• corrent
• cors
• encórrer
• recórrer

Further reading

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians‎^[1], 2 edition, →ISBN, page 290.