socórrer

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Latin succurrere.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [suˈko.rə]
• IPA^(key): (Balearic) [soˈko.rə]
• IPA^(key): (Valencia) [soˈko.reɾ]

Verb

socórrer (first-person singular present socorro, first-person singular preterite socorreguí, past participle socorregut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to aid; assist

   Synonym: ajudar

Conjugation

    Conjugation of socórrer (second conjugation, irregular)

infinitive			socórrer
gerund			socorrent
past participle				masculine		feminine
		singular		socorregut		socorreguda
		plural		socorreguts		socorregudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	socorro	socorres	socorre	socorrem	socorreu	socorren
	imperfect	socorria	socorries	socorria	socorríem	socorríeu	socorrien
	future	socorreré	socorreràs	socorrerà	socorrerem	socorrereu	socorreran
	preterite	socorreguí	socorregueres	socorregué	socorreguérem	socorreguéreu	socorregueren
	conditional	socorreria	socorreries	socorreria	socorreríem	socorreríeu	socorrerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	socorri	socorris	socorri	socorrem, socorreguem	socorreu, socorregueu	socorrin
	imperfect	socorregués	socorreguessis	socorregués	socorreguéssim	socorreguéssiu	socorreguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	socorre	socorri	socorrem, socorreguem	socorreu	socorrin
	negative (no)	—	no socorris	no socorri	no socorrem, no socorreguem	no socorreu, no socorregueu	no socorrin

Derived terms

• socorredor
• socorriment
• socorrisme
• socorrista

Related terms

• córrer
• socors

Further reading

• “socórrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “socórrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “socórrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “socórrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.