olorar

Catalan

Etymology

From olor +‎ -ar, ultimately from Latin oleō.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [u.luˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [o.loˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [o.loˈɾaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

olorar (first-person singular present oloro, first-person singular preterite olorí, past participle olorat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to smell (intentionally), sense the smell of

   Synonyms: flairar, ensumar, odorar, oldre

2. (transitive, figurative) to sense

   Synonyms: aventurar, calar, endevinar, filar, percebre

Conjugation

    Conjugation of olorar (first conjugation)

infinitive			olorar
gerund			olorant
past participle				masculine		feminine
		singular		olorat		olorada
		plural		olorats		olorades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	oloro	olores	olora	olorem	oloreu	oloren
	imperfect	olorava	oloraves	olorava	oloràvem	oloràveu	oloraven
	future	oloraré	oloraràs	olorarà	olorarem	olorareu	oloraran
	preterite	olorí	olorares	olorà	oloràrem	oloràreu	oloraren
	conditional	oloraria	oloraries	oloraria	oloraríem	oloraríeu	olorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	olori	oloris	olori	olorem	oloreu	olorin
	imperfect	olorés	oloressis	olorés	oloréssim	oloréssiu	oloressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	olora	olori	olorem	oloreu	olorin
	negative (no)	—	no oloris	no olori	no olorem	no oloreu	no olorin

Related terms

• fer olor

Further reading

• “olorar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “olorar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “olorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.