minvar

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin minuāre, from Classical Latin minuere.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [mimˈba]
• IPA^(key): (Balearic) [miɱˈva]
• IPA^(key): (Valencia) [miɱˈvaɾ]
• Homophone: minvà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

minvar (first-person singular present minvo, first-person singular preterite minví, past participle minvat)

1. (ambitransitive) to decrease, diminish, dwindle
2. (intransitive, of the moon) to wane

Conjugation

    Conjugation of minvar (first conjugation)

infinitive			minvar
gerund			minvant
past participle				masculine		feminine
		singular		minvat		minvada
		plural		minvats		minvades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	minvo	minves	minva	minvem	minveu	minven
	imperfect	minvava	minvaves	minvava	minvàvem	minvàveu	minvaven
	future	minvaré	minvaràs	minvarà	minvarem	minvareu	minvaran
	preterite	minví	minvares	minvà	minvàrem	minvàreu	minvaren
	conditional	minvaria	minvaries	minvaria	minvaríem	minvaríeu	minvarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	minvi	minvis	minvi	minvem	minveu	minvin
	imperfect	minvés	minvessis	minvés	minvéssim	minvéssiu	minvessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	minva	minvi	minvem	minveu	minvin
	negative (no)	—	no minvis	no minvi	no minvem	no minveu	no minvin

Synonyms

• disminuir, decréixer

Antonyms

• créixer

Derived terms

• minva
• minvada
• minvament
• minvant
• minvell
• minvós

Further reading

• “minvar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.