esplaiar

Catalan

Etymology

From espaiar, influenced by plaer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pləˈja]
• IPA^(key): (Valencia) [es.plaˈjaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esplaiar (first-person singular present esplaio, first-person singular preterite esplaí, past participle esplaiat)

1. (transitive) to elaborate on, to expand on
2. (reflexive) to open up; to pour one's heart out

Conjugation

    Conjugation of esplaiar (first conjugation)

infinitive			esplaiar
gerund			esplaiant
past participle				masculine		feminine
		singular		esplaiat		esplaiada
		plural		esplaiats		esplaiades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esplaio	esplaies	esplaia	esplaiem	esplaieu	esplaien
	imperfect	esplaiava	esplaiaves	esplaiava	esplaiàvem	esplaiàveu	esplaiaven
	future	esplaiaré	esplaiaràs	esplaiarà	esplaiarem	esplaiareu	esplaiaran
	preterite	esplaí	esplaiares	esplaià	esplaiàrem	esplaiàreu	esplaiaren
	conditional	esplaiaria	esplaiaries	esplaiaria	esplaiaríem	esplaiaríeu	esplaiarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esplaï	esplaïs	esplaï	esplaiem	esplaieu	esplaïn
	imperfect	esplaiés	esplaiessis	esplaiés	esplaiéssim	esplaiéssiu	esplaiessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esplaia	esplaï	esplaiem	esplaieu	esplaïn
	negative (no)	—	no esplaïs	no esplaï	no esplaiem	no esplaieu	no esplaïn

Related terms

• esplai

Further reading

• “esplaiar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “esplaiar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esplaiar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “esplaiar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.