encegar

Catalan

Etymology

From en- +‎ cegar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ən.səˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [en.seˈɣaɾ]

Verb

encegar (first-person singular present encego, first-person singular preterite enceguí, past participle encegat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. (transitive) to blind (temporarily); to dazzle

Conjugation

    Conjugation of encegar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			encegar
gerund			encegant
past participle				masculine		feminine
		singular		encegat		encegada
		plural		encegats		encegades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encego	encegues	encega	enceguem	encegueu	enceguen
	imperfect	encegava	encegaves	encegava	encegàvem	encegàveu	encegaven
	future	encegaré	encegaràs	encegarà	encegarem	encegareu	encegaran
	preterite	enceguí	encegares	encegà	encegàrem	encegàreu	encegaren
	conditional	encegaria	encegaries	encegaria	encegaríem	encegaríeu	encegarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encegui	enceguis	encegui	enceguem	encegueu	enceguin
	imperfect	encegués	enceguessis	encegués	enceguéssim	enceguéssiu	enceguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encega	encegui	enceguem	encegueu	enceguin
	negative (no)	—	no enceguis	no encegui	no enceguem	no encegueu	no enceguin

Derived terms

• encegador
• encegament

Further reading

• “encegar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.