destralejar

Catalan

Etymology

From destral +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dəs.tɾə.ləˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [des.tɾa.leˈd͡ʒaɾ]

Verb

destralejar (first-person singular present destralejo, first-person singular preterite destralegí, past participle destralejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to axe (chop with an axe), to fell (with an axe)
2. (intransitive) to chop away

   El llenyater continua destralejant. ― The woodcutter continued chopping.

Conjugation

    Conjugation of destralejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			destralejar
gerund			destralejant
past participle				masculine		feminine
		singular		destralejat		destralejada
		plural		destralejats		destralejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	destralejo	destraleges	destraleja	destralegem	destralegeu	destralegen
	imperfect	destralejava	destralejaves	destralejava	destralejàvem	destralejàveu	destralejaven
	future	destralejaré	destralejaràs	destralejarà	destralejarem	destralejareu	destralejaran
	preterite	destralegí	destralejares	destralejà	destralejàrem	destralejàreu	destralejaren
	conditional	destralejaria	destralejaries	destralejaria	destralejaríem	destralejaríeu	destralejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	destralegi	destralegis	destralegi	destralegem	destralegeu	destralegin
	imperfect	destralegés	destralegessis	destralegés	destralegéssim	destralegéssiu	destralegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	destraleja	destralegi	destralegem	destralegeu	destralegin
	negative (no)	—	no destralegis	no destralegi	no destralegem	no destralegeu	no destralegin

Further reading

• “destralejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.