blastomar

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin blastēmāre (variant of blasphēmāre). Doublet of blasfemar, which was borrowed.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bləs.tuˈma]
• IPA^(key): (Balearic) [bləs.toˈma]
• IPA^(key): (Valencia) [blas.toˈmaɾ]

Verb

blastomar (first-person singular present blastomo, first-person singular preterite blastomí, past participle blastomat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (intransitive, transitive) Synonym of blasfemar

Conjugation

    Conjugation of blastomar (first conjugation)

infinitive			blastomar
gerund			blastomant
past participle				masculine		feminine
		singular		blastomat		blastomada
		plural		blastomats		blastomades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	blastomo	blastomes	blastoma	blastomem	blastomeu	blastomen
	imperfect	blastomava	blastomaves	blastomava	blastomàvem	blastomàveu	blastomaven
	future	blastomaré	blastomaràs	blastomarà	blastomarem	blastomareu	blastomaran
	preterite	blastomí	blastomares	blastomà	blastomàrem	blastomàreu	blastomaren
	conditional	blastomaria	blastomaries	blastomaria	blastomaríem	blastomaríeu	blastomarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	blastomi	blastomis	blastomi	blastomem	blastomeu	blastomin
	imperfect	blastomés	blastomessis	blastomés	blastoméssim	blastoméssiu	blastomessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	blastoma	blastomi	blastomem	blastomeu	blastomin
	negative (no)	—	no blastomis	no blastomi	no blastomem	no blastomeu	no blastomin

References

• “blastomar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

• “blastomar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.