atemptar

Catalan

Etymology

From Latin attemptāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.təmˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [a.temˈtaɾ]

Verb

atemptar (first-person singular present atempto, first-person singular preterite atemptí, past participle atemptat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. (transitive) to attack, to assault; to make an attempt on someone's life

Conjugation

    Conjugation of atemptar (first conjugation)

infinitive			atemptar
gerund			atemptant
past participle				masculine		feminine
		singular		atemptat		atemptada
		plural		atemptats		atemptades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atempto	atemptes	atempta	atemptem	atempteu	atempten
	imperfect	atemptava	atemptaves	atemptava	atemptàvem	atemptàveu	atemptaven
	future	atemptaré	atemptaràs	atemptarà	atemptarem	atemptareu	atemptaran
	preterite	atemptí	atemptares	atemptà	atemptàrem	atemptàreu	atemptaren
	conditional	atemptaria	atemptaries	atemptaria	atemptaríem	atemptaríeu	atemptarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atempti	atemptis	atempti	atemptem	atempteu	atemptin
	imperfect	atemptés	atemptessis	atemptés	atemptéssim	atemptéssiu	atemptessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	atempta	atempti	atemptem	atempteu	atemptin
	negative (no)	—	no atemptis	no atempti	no atemptem	no atempteu	no atemptin

Derived terms

• atemptat

 

See also

• intentar

Further reading

• “atemptar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “atemptar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “atemptar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “atemptar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.