apel·lar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan apellar, from Latin appellāre. The contemporary Latinised pronunciation (with geminate /ll/ rather than historic /ʎ/) is due to its use in predominantly legal contexts.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.pəlˈla]
IPA^(key): (Valencia) [a.pelˈlaɾ]

Verb

apel·lar (first-person singular present apel·lo, first-person singular preterite apel·lí, past participle apel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

(intransitive) to appeal [with a ‘to’]; to call upon
(intransitive, figurative) to resort [with a ‘to’]
sense apel·lar a altres recursos ― without resorting to other means

Conjugation

Conjugation of apel·lar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			apel·lar
gerund			apel·lant
past participle				masculine		feminine
		singular		apel·lat		apel·lada
		plural		apel·lats		apel·lades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	apel·lo	apel·les	apel·la	apel·lem	apel·leu	apel·len
	imperfect	apel·lava	apel·laves	apel·lava	apel·làvem	apel·làveu	apel·laven
	future	apel·laré	apel·laràs	apel·larà	apel·larem	apel·lareu	apel·laran
	preterite	apel·lí	apel·lares	apel·là	apel·làrem	apel·làreu	apel·laren
	conditional	apel·laria	apel·laries	apel·laria	apel·laríem	apel·laríeu	apel·larien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	apel·li	apel·lis	apel·li	apel·lem	apel·leu	apel·lin
	imperfect	apel·lés	apel·lessis	apel·lés	apel·léssim	apel·léssiu	apel·lessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	apel·la	apel·li	apel·lem	apel·leu	apel·lin
	negative (no)	—	no apel·lis	no apel·li	no apel·lem	no apel·leu	no apel·lin