alleujar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin alleviāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʎəwˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [a.ʎewˈd͡ʒaɾ]

• Audio (Barcelona):

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

alleujar (first-person singular present alleujo, first-person singular preterite alleugí, past participle alleujat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. to relieve, ease
2. to lighten, alleviate

Conjugation

    Conjugation of alleujar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			alleujar
gerund			alleujant
past participle				masculine		feminine
		singular		alleujat		alleujada
		plural		alleujats		alleujades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	alleujo	alleuges	alleuja	alleugem	alleugeu	alleugen
	imperfect	alleujava	alleujaves	alleujava	alleujàvem	alleujàveu	alleujaven
	future	alleujaré	alleujaràs	alleujarà	alleujarem	alleujareu	alleujaran
	preterite	alleugí	alleujares	alleujà	alleujàrem	alleujàreu	alleujaren
	conditional	alleujaria	alleujaries	alleujaria	alleujaríem	alleujaríeu	alleujarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	alleugi	alleugis	alleugi	alleugem	alleugeu	alleugin
	imperfect	alleugés	alleugessis	alleugés	alleugéssim	alleugéssiu	alleugessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	alleuja	alleugi	alleugem	alleugeu	alleugin
	negative (no)	—	no alleugis	no alleugi	no alleugem	no alleugeu	no alleugin

Synonyms

• alleugerir, alleugerar

Derived terms

• alleujament

Further reading

• “alleujar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “alleujar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “alleujar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.