xocar

Catalan

Etymology

Borrowed from French choquer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ʃuˈka]
• IPA^(key): (Balearic) [ʃoˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [t͡ʃoˈkaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

xocar (first-person singular present xoco, first-person singular preterite xoquí, past participle xocat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to collide [with amb ‘with’], crash [with amb ‘into’]
2. (transitive, figurative) to startle

   Synonym: sorprendre

3. (transitive, figurative) to amuse, to cause to laugh

Conjugation

    Conjugation of xocar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			xocar
gerund			xocant
past participle				masculine		feminine
		singular		xocat		xocada
		plural		xocats		xocades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xoco	xoques	xoca	xoquem	xoqueu	xoquen
	imperfect	xocava	xocaves	xocava	xocàvem	xocàveu	xocaven
	future	xocaré	xocaràs	xocarà	xocarem	xocareu	xocaran
	preterite	xoquí	xocares	xocà	xocàrem	xocàreu	xocaren
	conditional	xocaria	xocaries	xocaria	xocaríem	xocaríeu	xocarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xoqui	xoquis	xoqui	xoquem	xoqueu	xoquin
	imperfect	xoqués	xoquessis	xoqués	xoquéssim	xoquéssiu	xoquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	xoca	xoqui	xoquem	xoqueu	xoquin
	negative (no)	—	no xoquis	no xoqui	no xoquem	no xoqueu	no xoquin

Derived terms

• xocant

Related terms

• xoc

Further reading

• “xocar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.