rondinejar

Catalan

Etymology

From rondinar +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [run.di.nəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [ron.di.nəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [ron.di.neˈd͡ʒaɾ]

Verb

rondinejar (first-person singular present rondinejo, first-person singular preterite rondinegí, past participle rondinejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to murmur

Conjugation

    Conjugation of rondinejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			rondinejar
gerund			rondinejant
past participle				masculine		feminine
		singular		rondinejat		rondinejada
		plural		rondinejats		rondinejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rondinejo	rondineges	rondineja	rondinegem	rondinegeu	rondinegen
	imperfect	rondinejava	rondinejaves	rondinejava	rondinejàvem	rondinejàveu	rondinejaven
	future	rondinejaré	rondinejaràs	rondinejarà	rondinejarem	rondinejareu	rondinejaran
	preterite	rondinegí	rondinejares	rondinejà	rondinejàrem	rondinejàreu	rondinejaren
	conditional	rondinejaria	rondinejaries	rondinejaria	rondinejaríem	rondinejaríeu	rondinejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rondinegi	rondinegis	rondinegi	rondinegem	rondinegeu	rondinegin
	imperfect	rondinegés	rondinegessis	rondinegés	rondinegéssim	rondinegéssiu	rondinegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	rondineja	rondinegi	rondinegem	rondinegeu	rondinegin
	negative (no)	—	no rondinegis	no rondinegi	no rondinegem	no rondinegeu	no rondinegin

Derived terms

• rondineig

Further reading

• “rondinejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.