reveixinar

Catalan

Etymology

From revessar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rə.βə.ʃiˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [rə.və.ʃiˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [re.vej.ʃiˈnaɾ]

Verb

reveixinar (first-person singular present reveixino, first-person singular preterite reveixiní, past participle reveixinat)

1. (intransitive) to put up, to stiffen
2. (pronominal) to stiffen, to stick up

Conjugation

    Conjugation of reveixinar (first conjugation)

infinitive			reveixinar
gerund			reveixinant
past participle				masculine		feminine
		singular		reveixinat		reveixinada
		plural		reveixinats		reveixinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reveixino	reveixines	reveixina	reveixinem	reveixineu	reveixinen
	imperfect	reveixinava	reveixinaves	reveixinava	reveixinàvem	reveixinàveu	reveixinaven
	future	reveixinaré	reveixinaràs	reveixinarà	reveixinarem	reveixinareu	reveixinaran
	preterite	reveixiní	reveixinares	reveixinà	reveixinàrem	reveixinàreu	reveixinaren
	conditional	reveixinaria	reveixinaries	reveixinaria	reveixinaríem	reveixinaríeu	reveixinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reveixini	reveixinis	reveixini	reveixinem	reveixineu	reveixinin
	imperfect	reveixinés	reveixinessis	reveixinés	reveixinéssim	reveixinéssiu	reveixinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	reveixina	reveixini	reveixinem	reveixineu	reveixinin
	negative (no)	—	no reveixinis	no reveixini	no reveixinem	no reveixineu	no reveixinin

Synonyms

• enreveixinar

Derived terms

• enreveixinar
• reveixí

Further reading

• “reveixinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.