refocil·lar

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin refocillō (“I revive”).

Verb

refocil·lar (first-person singular present refocil·lo, first-person singular preterite refocil·lí, past participle refocil·lat)

1. (transitive) to cheer up, to delight
2. (pronominal) to feel satisfied

Conjugation

    Conjugation of refocil·lar (first conjugation)

infinitive			refocil·lar
gerund			refocil·lant
past participle				masculine		feminine
		singular		refocil·lat		refocil·lada
		plural		refocil·lats		refocil·lades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	refocil·lo	refocil·les	refocil·la	refocil·lem	refocil·leu	refocil·len
	imperfect	refocil·lava	refocil·laves	refocil·lava	refocil·làvem	refocil·làveu	refocil·laven
	future	refocil·laré	refocil·laràs	refocil·larà	refocil·larem	refocil·lareu	refocil·laran
	preterite	refocil·lí	refocil·lares	refocil·là	refocil·làrem	refocil·làreu	refocil·laren
	conditional	refocil·laria	refocil·laries	refocil·laria	refocil·laríem	refocil·laríeu	refocil·larien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	refocil·li	refocil·lis	refocil·li	refocil·lem	refocil·leu	refocil·lin
	imperfect	refocil·lés	refocil·lessis	refocil·lés	refocil·léssim	refocil·léssiu	refocil·lessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	refocil·la	refocil·li	refocil·lem	refocil·leu	refocil·lin
	negative (no)	—	no refocil·lis	no refocil·li	no refocil·lem	no refocil·leu	no refocil·lin

Synonyms

• (make happy): alegrar, recrear

Further reading

• “refocil·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024