reflorir

Catalan

Etymology

From Latin reflōreō (“to bloom again”), with regular change of conjugation. By surface analysis, re- +‎ florir.

Verb

reflorir (first-person singular present refloreixo, first-person singular preterite reflorí, past participle reflorit)

1. (intransitive) to reflower, to bloom again

Conjugation

    Conjugation of reflorir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			reflorir
gerund			reflorint
past participle				masculine		feminine
		singular		reflorit		reflorida
		plural		reflorits		reflorides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	refloreixo	refloreixes	refloreix	reflorim	refloriu	refloreixen
	imperfect	refloria	reflories	refloria	refloríem	refloríeu	reflorien
	future	refloriré	refloriràs	reflorirà	reflorirem	reflorireu	refloriran
	preterite	reflorí	reflorires	reflorí	reflorírem	refloríreu	refloriren
	conditional	refloriria	refloriries	refloriria	refloriríem	refloriríeu	refloririen
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	refloreixi	refloreixis	refloreixi	reflorim	refloriu	refloreixin
	imperfect	reflorís	reflorissis	reflorís	refloríssim	refloríssiu	reflorissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	refloreix	refloreixi	reflorim	refloriu	refloreixin
	negative (no)	—	no refloreixis	no refloreixi	no reflorim	no refloriu	no refloreixin

Derived terms

• reflorida
• refloriment

Further reading

• “reflorir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024