reeixir
Appearance
Catalan
[edit]Etymology
[edit]From re- + eixir. Possibly borrowed from Italian riuscire.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]reeixir (first-person singular present reïxo, first-person singular preterite reeixí, past participle reeixit)
- (intransitive) to succeed
- Synonym: aconseguir
Conjugation
[edit] Conjugation of reeixir (third conjugation, without -eix-, irregular)
infinitive | reeixir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | reeixint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | reeixit | reeixida | |||||
plural | reeixits | reeixides | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | reïxo | reïxes | reïx | reeixim | reeixiu | reïxen | |
imperfect | reeixia | reeixies | reeixia | reeixíem | reeixíeu | reeixien | |
future | reeixiré | reeixiràs | reeixirà | reeixirem | reeixireu | reeixiran | |
preterite | reeixí | reeixires | reeixí | reeixírem | reeixíreu | reeixiren | |
conditional | reeixiria | reeixiries | reeixiria | reeixiríem | reeixiríeu | reeixirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | reïxi | reïxis | reïxi | reeixim | reeixiu | reïxin | |
imperfect | reeixís | reeixissis | reeixís | reeixíssim | reeixíssiu | reeixissin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | reïx | reïxi | reeixim | reeixiu | reïxin | |
negative (no) | — | no reïxis | no reïxi | no reeixim | no reeixiu | no reïxin |
Notice this verb's alternative forms in Valencian, which the verb template currently does not support:
- indicative present first person singular: reïsc.
- indicative preterite ("passat simple"): reïsquí, reïsqueres, reïsqué, reïsquérem, reïsquéreu, reïsqueren.
- subjunctive present: reïsca, reïsques, reïsca, reïsquem, reïsqueu, reïsquen.
- subjunctive imperfect: reïsquera/reïsqués, reïsqueres/reïsquesses, reïsquera/reïsqués, reïsquérem/reïsquéssem, reïsquéreu/reïsquésseu, reïsqueren/reïsquessen.
- imperative: third person singular: reïsca, first person plural: reïsquem, third person plural: reïsquen.
This entry needs an inflection-table template.
Derived terms
[edit]Further reading
[edit]- “reeixir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “reeixir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “reeixir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “reeixir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.