precedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin praecēdere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pɾə.səˈði]
• IPA^(key): (Valencia) [pɾe.seˈðiɾ]
• Homophone: precedí
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

precedir (first-person singular present precedeixo, first-person singular preterite precedí, past participle precedit)

1. (transitive) to precede

Conjugation

    Conjugation of precedir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			precedir
gerund			precedint
past participle				masculine		feminine
		singular		precedit		precedida
		plural		precedits		precedides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	precedeixo	precedeixes	precedeix	precedim	precediu	precedeixen
	imperfect	precedia	precedies	precedia	precedíem	precedíeu	precedien
	future	precediré	precediràs	precedirà	precedirem	precedireu	precediran
	preterite	precedí	precedires	precedí	precedírem	precedíreu	precediren
	conditional	precediria	precediries	precediria	precediríem	precediríeu	precedirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	precedeixi	precedeixis	precedeixi	precedim	precediu	precedeixin
	imperfect	precedís	precedissis	precedís	precedíssim	precedíssiu	precedissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	precedeix	precedeixi	precedim	precediu	precedeixin
	negative (no)	—	no precedeixis	no precedeixi	no precedim	no precediu	no precedeixin

Related terms

• precedència
• precedent

 

Further reading

• “precedir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “precedir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “precedir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “precedir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.