piconar

Catalan

Etymology

From picó +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pi.kuˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [pi.koˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [pi.koˈnaɾ]

Verb

piconar (first-person singular present picono, first-person singular preterite piconí, past participle piconat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to roll, tamp

Conjugation

    Conjugation of piconar (first conjugation)

infinitive			piconar
gerund			piconant
past participle				masculine		feminine
		singular		piconat		piconada
		plural		piconats		piconades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	picono	picones	picona	piconem	piconeu	piconen
	imperfect	piconava	piconaves	piconava	piconàvem	piconàveu	piconaven
	future	piconaré	piconaràs	piconarà	piconarem	piconareu	piconaran
	preterite	piconí	piconares	piconà	piconàrem	piconàreu	piconaren
	conditional	piconaria	piconaries	piconaria	piconaríem	piconaríeu	piconarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	piconi	piconis	piconi	piconem	piconeu	piconin
	imperfect	piconés	piconessis	piconés	piconéssim	piconéssiu	piconessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	picona	piconi	piconem	piconeu	piconin
	negative (no)	—	no piconis	no piconi	no piconem	no piconeu	no piconin

Derived terms

• piconadora

Further reading

• “piconar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “piconar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “piconar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.