llaminar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *lambinare, frequentive of Latin lambō (“to lick”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎə.miˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [ʎa.miˈnaɾ]

Verb

llaminar (first-person singular present llamino, first-person singular preterite llaminí, past participle llaminat)

1. (dialectal, transitive) to lick (of a dam, particularly a ewe, towards her young)

Conjugation

    Conjugation of llaminar (first conjugation)

infinitive			llaminar
gerund			llaminant
past participle				masculine		feminine
		singular		llaminat		llaminada
		plural		llaminats		llaminades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llamino	llamines	llamina	llaminem	llamineu	llaminen
	imperfect	llaminava	llaminaves	llaminava	llaminàvem	llaminàveu	llaminaven
	future	llaminaré	llaminaràs	llaminarà	llaminarem	llaminareu	llaminaran
	preterite	llaminí	llaminares	llaminà	llaminàrem	llaminàreu	llaminaren
	conditional	llaminaria	llaminaries	llaminaria	llaminaríem	llaminaríeu	llaminarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llamini	llaminis	llamini	llaminem	llamineu	llaminin
	imperfect	llaminés	llaminessis	llaminés	llaminéssim	llaminéssiu	llaminessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	llamina	llamini	llaminem	llamineu	llaminin
	negative (no)	—	no llaminis	no llamini	no llaminem	no llamineu	no llaminin

Derived terms

• llaminadura
• llaminejar
• llaminer

Further reading

• “llaminar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “llaminar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024