justejar

Catalan

Etymology

From just +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒus.təˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [d͡ʒus.teˈd͡ʒaɾ]

Verb

justejar (first-person singular present justejo, first-person singular preterite justegí, past participle justejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to be scarce, to suffice; (of clothing) to be tight

   Synonym: escassejar

Conjugation

    Conjugation of justejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			justejar
gerund			justejant
past participle				masculine		feminine
		singular		justejat		justejada
		plural		justejats		justejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	justejo	justeges	justeja	justegem	justegeu	justegen
	imperfect	justejava	justejaves	justejava	justejàvem	justejàveu	justejaven
	future	justejaré	justejaràs	justejarà	justejarem	justejareu	justejaran
	preterite	justegí	justejares	justejà	justejàrem	justejàreu	justejaren
	conditional	justejaria	justejaries	justejaria	justejaríem	justejaríeu	justejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	justegi	justegis	justegi	justegem	justegeu	justegin
	imperfect	justegés	justegessis	justegés	justegéssim	justegéssiu	justegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	justeja	justegi	justegem	justegeu	justegin
	negative (no)	—	no justegis	no justegi	no justegem	no justegeu	no justegin

Further reading

• “justejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “justejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “justejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “justejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.