introduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin intrōdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [in.tɾu.ðuˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [in.tɾo.ðuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [in.tɾo.ðuˈiɾ]

Verb

introduir (first-person singular present introdueixo, first-person singular preterite introduí, past participle introduït)

1. to put in, insert
2. to introduce

Conjugation

    Conjugation of introduir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			introduir
gerund			introduint
past participle				masculine		feminine
		singular		introduït		introduïda
		plural		introduïts		introduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	introdueixo	introdueixes	introdueix	introduïm	introduïu	introdueixen
	imperfect	introduïa	introduïes	introduïa	introduíem	introduíeu	introduïen
	future	introduiré	introduiràs	introduirà	introduirem	introduireu	introduiran
	preterite	introduí	introduïres	introduí	introduírem	introduíreu	introduïren
	conditional	introduiria	introduiries	introduiria	introduiríem	introduiríeu	introduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	introdueixi	introdueixis	introdueixi	introduïm	introduïu	introdueixin
	imperfect	introduís	introduïssis	introduís	introduíssim	introduíssiu	introduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	introdueix	introdueixi	introduïm	introduïu	introdueixin
	negative (no)	—	no introdueixis	no introdueixi	no introduïm	no introduïu	no introdueixin

Related terms

• introducció