il·lusionar
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Verb
[edit]il·lusionar (first-person singular present il·lusiono, first-person singular preterite il·lusioní, past participle il·lusionat)
- (transitive) to give (someone) false hopes, to deceive
- (pronominal, intransitive) to indulge in wishful thinking
- 1940, Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana:
- Torno a il·lusionar-me, com en un dolç engany volgut, sobre la possibilitat de passar a Olot unes quantes setmanes.
- I'm again thinking wishfully, as in a sweet and willful deception, about the possibility of spending a few weeks in Olot.
Conjugation
[edit] Conjugation of il·lusionar (first conjugation)
Related terms
[edit]Further reading
[edit]- “il·lusionar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024