ginyar
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Verb
[edit]ginyar (first-person singular present ginyo, first-person singular preterite ginyí, past participle ginyat)(transitive)
Conjugation
[edit] Conjugation of ginyar (first conjugation)
infinitive | ginyar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | ginyant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | ginyat | ginyada | |||||
plural | ginyats | ginyades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | ginyo | ginyes | ginya | ginyem | ginyeu | ginyen | |
imperfect | ginyava | ginyaves | ginyava | ginyàvem | ginyàveu | ginyaven | |
future | ginyaré | ginyaràs | ginyarà | ginyarem | ginyareu | ginyaran | |
preterite | ginyí | ginyares | ginyà | ginyàrem | ginyàreu | ginyaren | |
conditional | ginyaria | ginyaries | ginyaria | ginyaríem | ginyaríeu | ginyarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | ginyi | ginyis | ginyi | ginyem | ginyeu | ginyin | |
imperfect | ginyés | ginyessis | ginyés | ginyéssim | ginyéssiu | ginyessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | ginya | ginyi | ginyem | ginyeu | ginyin | |
negative (no) | — | no ginyis | no ginyi | no ginyem | no ginyeu | no ginyin |
Further reading
[edit]- “ginyar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “ginyar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
- “ginyar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.