freqüentar

See also: frequentar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin frequentāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [fɾə.kwənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [fɾe.kwenˈtaɾ]

Verb

freqüentar (first-person singular present freqüento, first-person singular preterite freqüentí, past participle freqüentat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. (transitive) to frequent

Conjugation

    Conjugation of freqüentar (first conjugation)

infinitive			freqüentar
gerund			freqüentant
past participle				masculine		feminine
		singular		freqüentat		freqüentada
		plural		freqüentats		freqüentades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	freqüento	freqüentes	freqüenta	freqüentem	freqüenteu	freqüenten
	imperfect	freqüentava	freqüentaves	freqüentava	freqüentàvem	freqüentàveu	freqüentaven
	future	freqüentaré	freqüentaràs	freqüentarà	freqüentarem	freqüentareu	freqüentaran
	preterite	freqüentí	freqüentares	freqüentà	freqüentàrem	freqüentàreu	freqüentaren
	conditional	freqüentaria	freqüentaries	freqüentaria	freqüentaríem	freqüentaríeu	freqüentarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	freqüenti	freqüentis	freqüenti	freqüentem	freqüenteu	freqüentin
	imperfect	freqüentés	freqüentessis	freqüentés	freqüentéssim	freqüentéssiu	freqüentessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	freqüenta	freqüenti	freqüentem	freqüenteu	freqüentin
	negative (no)	—	no freqüentis	no freqüenti	no freqüentem	no freqüenteu	no freqüentin

Related terms

• freqüent

Further reading

• “freqüentar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “freqüentar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “freqüentar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “freqüentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Portuguese

Verb

freqüentar (first-person singular present freqüento, first-person singular preterite freqüentei, past participle freqüentado)

1. Pre-reform spelling (used until 1990 in Brazil and 1945 in Portugal) of frequentar; may still occur as a sporadic misspelling.

Conjugation

    Conjugation of freqüentar (See Appendix:Portuguese verbs)

	Singular			Plural
	First-person (eu)	Second-person (tu)	Third-person (ele / ela / você)	First-person (nós)	Second-person (vós)	Third-person (eles / elas / vocês)
Infinitive
Impersonal	freqüentar
Personal	freqüentar	freqüentares	freqüentar	freqüentarmos	freqüentardes	freqüentarem
Gerund
	freqüentando
Past participle
Masculine	freqüentado			freqüentados
Feminine	freqüentada			freqüentadas
Indicative
Present	freqüento	freqüentas	freqüenta	freqüentamos	freqüentais	freqüentam
Imperfect	freqüentava	freqüentavas	freqüentava	freqüentávamos	freqüentáveis	freqüentavam
Preterite	freqüentei	freqüentaste	freqüentou	freqüentamos1, freqüentámos2	freqüentastes	freqüentaram
Pluperfect	freqüentara	freqüentaras	freqüentara	freqüentáramos	freqüentáreis	freqüentaram
Future	freqüentarei	freqüentarás	freqüentará	freqüentaremos	freqüentareis	freqüentarão
Conditional	freqüentaria	freqüentarias	freqüentaria	freqüentaríamos	freqüentaríeis	freqüentariam
Subjunctive
Present	freqüente	freqüentes	freqüente	freqüentemos	freqüenteis	freqüentem
Imperfect	freqüentasse	freqüentasses	freqüentasse	freqüentássemos	freqüentásseis	freqüentassem
Future	freqüentar	freqüentares	freqüentar	freqüentarmos	freqüentardes	freqüentarem
Imperative
Affirmative		freqüenta	freqüente	freqüentemos	freqüentai	freqüentem
Negative (não)		não freqüentes	não freqüente	não freqüentemos	não freqüenteis	não freqüentem

¹Brazilian Portuguese.
²European Portuguese.