estomacar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin stomachārī.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.tu.məˈka]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.to.məˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [es.to.maˈkaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

estomacar (first-person singular present estomaco, first-person singular preterite estomaquí, past participle estomacat)

1. (transitive) to beat, to beat up

   Synonym: apallissar

Conjugation

    Conjugation of estomacar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			estomacar
gerund			estomacant
past participle				masculine		feminine
		singular		estomacat		estomacada
		plural		estomacats		estomacades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estomaco	estomaques	estomaca	estomaquem	estomaqueu	estomaquen
	imperfect	estomacava	estomacaves	estomacava	estomacàvem	estomacàveu	estomacaven
	future	estomacaré	estomacaràs	estomacarà	estomacarem	estomacareu	estomacaran
	preterite	estomaquí	estomacares	estomacà	estomacàrem	estomacàreu	estomacaren
	conditional	estomacaria	estomacaries	estomacaria	estomacaríem	estomacaríeu	estomacarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estomaqui	estomaquis	estomaqui	estomaquem	estomaqueu	estomaquin
	imperfect	estomaqués	estomaquessis	estomaqués	estomaquéssim	estomaquéssiu	estomaquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	estomaca	estomaqui	estomaquem	estomaqueu	estomaquin
	negative (no)	—	no estomaquis	no estomaqui	no estomaquem	no estomaqueu	no estomaquin

Further reading

• “estomacar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estomacar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estomacar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estomacar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.