esporuguir
Appearance
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Pronunciation
[edit]- IPA(key): (Central) [əs.pu.ɾuˈɣi]
- IPA(key): (Balearic) [əs.po.ɾuˈɣi]
- IPA(key): (Valencia) [es.po.ɾuˈɣiɾ]
Verb
[edit]esporuguir (first-person singular present esporugueixo, first-person singular preterite esporuguí, past participle esporuguit)
- (transitive) to frighten
- 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 14, in La pell freda, La Campana, →ISBN:
- Amb una violència forassenyada va amenaçar amb un pal el triangle, que va fugir esporuguit, i es va endur l'Aneris al far.
- With mad violence, he threatened the triangle with a stick, making him flee in fear, and he took Aneris to the lighthouse.
- (pronominal) to take fright
- La majoria de les persones s'esporugueixen i corren.
- The majority of people take fright and run.
Conjugation
[edit] Conjugation of esporuguir (third conjugation, with -eix-)
Derived terms
[edit]Further reading
[edit]- “esporuguir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.