espellir
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Inherited from Latin expellere, with normal change of conjugation to -ir. Doublet of expel·lir, a learned borrowing.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]espellir (first-person singular present espelleixo, first-person singular preterite espellí, past participle espellit)
- (intransitive) to open (of flowers)
- 1990, Renada-Laura Portet, Lettera amorosa:
- Tot té un sentit, Jordi, el vent que xiula, la campana que toca, les flors que espelleixen, els besos que es donen.
- Everything has a meaning, Jordi: the wind that whistles, the bell that tolls, the flowers that bloom, the kisses that are given.
- (pronominal) to bloom
Conjugation
[edit] Conjugation of espellir (third conjugation, with -eix-)
Synonyms
[edit]Further reading
[edit]- “espellir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “espellir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “espellir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “espellir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.