esglaonar

Catalan

Etymology

From esglaó.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əz.ɡlə.uˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [əz.ɡlə.oˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.ɣla.oˈnaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esglaonar (first-person singular present esglaono, first-person singular preterite esglaoní, past participle esglaonat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. to place at intervals

Conjugation

    Conjugation of esglaonar (first conjugation)

infinitive			esglaonar
gerund			esglaonant
past participle				masculine		feminine
		singular		esglaonat		esglaonada
		plural		esglaonats		esglaonades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esglaono	esglaones	esglaona	esglaonem	esglaoneu	esglaonen
	imperfect	esglaonava	esglaonaves	esglaonava	esglaonàvem	esglaonàveu	esglaonaven
	future	esglaonaré	esglaonaràs	esglaonarà	esglaonarem	esglaonareu	esglaonaran
	preterite	esglaoní	esglaonares	esglaonà	esglaonàrem	esglaonàreu	esglaonaren
	conditional	esglaonaria	esglaonaries	esglaonaria	esglaonaríem	esglaonaríeu	esglaonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esglaoni	esglaonis	esglaoni	esglaonem	esglaoneu	esglaonin
	imperfect	esglaonés	esglaonessis	esglaonés	esglaonéssim	esglaonéssiu	esglaonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esglaona	esglaoni	esglaonem	esglaoneu	esglaonin
	negative (no)	—	no esglaonis	no esglaoni	no esglaonem	no esglaoneu	no esglaonin

Further reading

• “esglaonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.