esgarriar

Catalan

Etymology

Blend of descarrerar +‎ desviar, influenced by esguerrar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.ɡə.riˈa]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.ɣa.riˈaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esgarriar (first-person singular present esgarrio, first-person singular preterite esgarrií, past participle esgarriat)

1. (transitive) to cause to get lost, lead astray
2. (reflexive) to get lost

Conjugation

    Conjugation of esgarriar (first conjugation)

infinitive			esgarriar
gerund			esgarriant
past participle				masculine		feminine
		singular		esgarriat		esgarriada
		plural		esgarriats		esgarriades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgarrio	esgarries	esgarria	esgarriem	esgarrieu	esgarrien
	imperfect	esgarriava	esgarriaves	esgarriava	esgarriàvem	esgarriàveu	esgarriaven
	future	esgarriaré	esgarriaràs	esgarriarà	esgarriarem	esgarriareu	esgarriaran
	preterite	esgarrií	esgarriares	esgarrià	esgarriàrem	esgarriàreu	esgarriaren
	conditional	esgarriaria	esgarriaries	esgarriaria	esgarriaríem	esgarriaríeu	esgarriarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgarriï	esgarriïs	esgarriï	esgarriem	esgarrieu	esgarriïn
	imperfect	esgarriés	esgarriessis	esgarriés	esgarriéssim	esgarriéssiu	esgarriessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esgarria	esgarriï	esgarriem	esgarrieu	esgarriïn
	negative (no)	—	no esgarriïs	no esgarriï	no esgarriem	no esgarrieu	no esgarriïn

Derived terms

• esgarriacries
• esgarriada
• esgarriament

Further reading

• “esgarriar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.