escortar

Catalan

Etymology

From escorta +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.kurˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.korˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [es.koɾˈtaɾ]

Verb

escortar (first-person singular present escorto, first-person singular preterite escortí, past participle escortat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. to escort

Conjugation

    Conjugation of escortar (first conjugation)

infinitive			escortar
gerund			escortant
past participle				masculine		feminine
		singular		escortat		escortada
		plural		escortats		escortades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escorto	escortes	escorta	escortem	escorteu	escorten
	imperfect	escortava	escortaves	escortava	escortàvem	escortàveu	escortaven
	future	escortaré	escortaràs	escortarà	escortarem	escortareu	escortaran
	preterite	escortí	escortares	escortà	escortàrem	escortàreu	escortaren
	conditional	escortaria	escortaries	escortaria	escortaríem	escortaríeu	escortarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escorti	escortis	escorti	escortem	escorteu	escortin
	imperfect	escortés	escortessis	escortés	escortéssim	escortéssiu	escortessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escorta	escorti	escortem	escorteu	escortin
	negative (no)	—	no escortis	no escorti	no escortem	no escorteu	no escortin

Further reading

• “escortar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “escortar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “escortar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.