esborneiar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ borni +‎ -ar.

Verb

esborneiar-se (first-person singular present m'esborneio, first-person singular preterite m'esborneí, past participle esborneiat)

1. (intransitive) to be stunned, to lose it

   Synonym: desesmar-se

Conjugation

    Conjugation of esborneiar-se (first conjugation)

infinitive			esborneiar-se
gerund			esborneiant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		esborneiat		esborneiada
		plural		esborneiats		esborneiades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'esborneio	t'esborneies	s'esborneia	ens esborneiem	us esborneieu	s'esborneien
	imperfect	m'esborneiava	t'esborneiaves	s'esborneiava	ens esborneiàvem	us esborneiàveu	s'esborneiaven
	future	m'esborneiaré	t'esborneiaràs	s'esborneiarà	ens esborneiarem	us esborneiareu	s'esborneiaran
	preterite	m'esborneí	t'esborneiares	s'esborneià	ens esborneiàrem	us esborneiàreu	s'esborneiaren
	conditional	m'esborneiaria	t'esborneiaries	s'esborneiaria	ens esborneiaríem	us esborneiaríeu	s'esborneiarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'esborneï	t'esborneïs	s'esborneï	ens esborneiem	us esborneieu	s'esborneïn
	imperfect	m'esborneiés	t'esborneiessis	s'esborneiés	ens esborneiéssim	us esborneiéssiu	s'esborneiessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esborneia't	esborneï's	esborneiem-nos	esborneieu-vos	esborneïn-se
	negative (no)	—	no t'esborneïs	no s'esborneï	no ens esborneiem	no us esborneieu	no s'esborneïn

Further reading

• “esborneiar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024