ensopir

Catalan

Etymology

Derived from Vulgar Latin *assōpīre with a change of suffix; ultimately from Latin sōpīre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ən.suˈpi]
• IPA^(key): (Valencia) [en.soˈpiɾ]

Verb

ensopir (first-person singular present ensopeixo, first-person singular preterite ensopí, past participle ensopit)

1. (transitive) to lull; to make drowsy

   Synonym: adormir

2. (pronominal) to become drowsy, fall into a stupor

   Synonym: endormiscar-se

Conjugation

    Conjugation of ensopir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			ensopir
gerund			ensopint
past participle				masculine		feminine
		singular		ensopit		ensopida
		plural		ensopits		ensopides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensopeixo	ensopeixes	ensopeix	ensopim	ensopiu	ensopeixen
	imperfect	ensopia	ensopies	ensopia	ensopíem	ensopíeu	ensopien
	future	ensopiré	ensopiràs	ensopirà	ensopirem	ensopireu	ensopiran
	preterite	ensopí	ensopires	ensopí	ensopírem	ensopíreu	ensopiren
	conditional	ensopiria	ensopiries	ensopiria	ensopiríem	ensopiríeu	ensopirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensopeixi	ensopeixis	ensopeixi	ensopim	ensopiu	ensopeixin
	imperfect	ensopís	ensopissis	ensopís	ensopíssim	ensopíssiu	ensopissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ensopeix	ensopeixi	ensopim	ensopiu	ensopeixin
	negative (no)	—	no ensopeixis	no ensopeixi	no ensopim	no ensopiu	no ensopeixin

Derived terms

• ensopiment
• ensopit

Further reading

• “ensopir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ensopir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ensopir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ensopir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.