enlairar
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Alternative forms
[edit]Etymology
[edit]Pronunciation
[edit]Verb
[edit]enlairar (first-person singular present enlairo, first-person singular preterite enlairí, past participle enlairat)
- (transitive) to lift, to elevate
- (reflexive) to take off
- 1906, Josep Morató i Grau, Els habitants de la lluna, Ilustració Catalana, page 43:
- El cant s'enlayrava espay amunt, rebotint per les parets del carrer solitari, que tot se n'estremía…
- The song took off, bouncing off the walls of the solitary street, until all shook with it…
Conjugation
[edit] Conjugation of enlairar (first conjugation)
Derived terms
[edit]Further reading
[edit]- “enlairar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “enlairar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “enlairar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “enlairar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.