encongir

Catalan

Etymology

Borrowed from Spanish encoger.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.kuɲˈʒi]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.koɲˈd͡ʒiɾ]

Verb

encongir (first-person singular present encongeixo, first-person singular preterite encongí, past participle encongit)

1. (transitive, reflexive) to shrink, to shorten

   encongir-se d'espatlles ― to shrug

Conjugation

    Conjugation of encongir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			encongir
gerund			encongint
past participle				masculine		feminine
		singular		encongit		encongida
		plural		encongits		encongides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encongeixo	encongeixes	encongeix	encongim	encongiu	encongeixen
	imperfect	encongia	encongies	encongia	encongíem	encongíeu	encongien
	future	encongiré	encongiràs	encongirà	encongirem	encongireu	encongiran
	preterite	encongí	encongires	encongí	encongírem	encongíreu	encongiren
	conditional	encongiria	encongiries	encongiria	encongiríem	encongiríeu	encongirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encongeixi	encongeixis	encongeixi	encongim	encongiu	encongeixin
	imperfect	encongís	encongissis	encongís	encongíssim	encongíssiu	encongissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encongeix	encongeixi	encongim	encongiu	encongeixin
	negative (no)	—	no encongeixis	no encongeixi	no encongim	no encongiu	no encongeixin

Further reading

• “encongir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “encongir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “encongir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.