emparellar

Catalan

Etymology

From em- +‎ parell +‎ -ar.

Verb

emparellar (first-person singular present emparello, first-person singular preterite emparellí, past participle emparellat)

1. (intransitive) to pair off
2. (transitive) to pair (up/off)

   Synonym: apariar

Conjugation

    Conjugation of emparellar (first conjugation)

infinitive			emparellar
gerund			emparellant
past participle				masculine		feminine
		singular		emparellat		emparellada
		plural		emparellats		emparellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emparello	emparelles	emparella	emparellem	emparelleu	emparellen
	imperfect	emparellava	emparellaves	emparellava	emparellàvem	emparellàveu	emparellaven
	future	emparellaré	emparellaràs	emparellarà	emparellarem	emparellareu	emparellaran
	preterite	emparellí	emparellares	emparellà	emparellàrem	emparellàreu	emparellaren
	conditional	emparellaria	emparellaries	emparellaria	emparellaríem	emparellaríeu	emparellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emparelli	emparellis	emparelli	emparellem	emparelleu	emparellin
	imperfect	emparellés	emparellessis	emparellés	emparelléssim	emparelléssiu	emparellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emparella	emparelli	emparellem	emparelleu	emparellin
	negative (no)	—	no emparellis	no emparelli	no emparellem	no emparelleu	no emparellin

Further reading

• “emparellar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024