emblavir

Catalan

Etymology

From em- +‎ blau +‎ -ir.

Verb

emblavir (first-person singular present emblaveixo, first-person singular preterite emblaví, past participle emblavit)

1. (transitive) to bluen (make blue)
2. (pronominal, intransitive) to turn blue
   • 1908, Juli Vallmitjana, Sota Monjuic:

     La llum moradenca de l'aubada va emblavint-se, els fanalers apaguen la groguenca claror dels fanals, i a mida que s'aclareix el dia van detallant-se més els objectes.

     The purplish light of dawn turned blue, the lamplighters extinguished the yellowish glow of the streetlights, and to the degree that the day grew lighter objects became more detailed.

Conjugation

    Conjugation of emblavir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			emblavir
gerund			emblavint
past participle				masculine		feminine
		singular		emblavit		emblavida
		plural		emblavits		emblavides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emblaveixo	emblaveixes	emblaveix	emblavim	emblaviu	emblaveixen
	imperfect	emblavia	emblavies	emblavia	emblavíem	emblavíeu	emblavien
	future	emblaviré	emblaviràs	emblavirà	emblavirem	emblavireu	emblaviran
	preterite	emblaví	emblavires	emblaví	emblavírem	emblavíreu	emblaviren
	conditional	emblaviria	emblaviries	emblaviria	emblaviríem	emblaviríeu	emblavirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emblaveixi	emblaveixis	emblaveixi	emblavim	emblaviu	emblaveixin
	imperfect	emblavís	emblavissis	emblavís	emblavíssim	emblavíssiu	emblavissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emblaveix	emblaveixi	emblavim	emblaviu	emblaveixin
	negative (no)	—	no emblaveixis	no emblaveixi	no emblavim	no emblaviu	no emblaveixin

Derived terms

• emblaviment

Further reading

• “emblavir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024