dubtar
Appearance
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Inherited from Latin dubitāre.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]dubtar (first-person singular present dubto, first-person singular preterite dubtí, past participle dubtat)
- to doubt
Conjugation
[edit] Conjugation of dubtar (first conjugation)
infinitive | dubtar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | dubtant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | dubtat | dubtada | |||||
plural | dubtats | dubtades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | dubto | dubtes | dubta | dubtem | dubteu | dubten | |
imperfect | dubtava | dubtaves | dubtava | dubtàvem | dubtàveu | dubtaven | |
future | dubtaré | dubtaràs | dubtarà | dubtarem | dubtareu | dubtaran | |
preterite | dubtí | dubtares | dubtà | dubtàrem | dubtàreu | dubtaren | |
conditional | dubtaria | dubtaries | dubtaria | dubtaríem | dubtaríeu | dubtarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | dubti | dubtis | dubti | dubtem | dubteu | dubtin | |
imperfect | dubtés | dubtessis | dubtés | dubtéssim | dubtéssiu | dubtessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | dubta | dubti | dubtem | dubteu | dubtin | |
negative (no) | — | no dubtis | no dubti | no dubtem | no dubteu | no dubtin |
Derived terms
[edit]References
[edit]- “dubtar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Further reading
[edit]- “dubtar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “dubtar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “dubtar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.