dipositar

Catalan

Alternative forms

• depositar

Etymology

From dipòsit +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [di.pu.ziˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [di.po.ziˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [di.po.ziˈtaɾ]

Verb

dipositar (first-person singular present diposito, first-person singular preterite diposití, past participle dipositat)

1. to deposit

Conjugation

    Conjugation of dipositar (first conjugation)

infinitive			dipositar
gerund			dipositant
past participle				masculine		feminine
		singular		dipositat		dipositada
		plural		dipositats		dipositades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	diposito	diposites	diposita	dipositem	dipositeu	dipositen
	imperfect	dipositava	dipositaves	dipositava	dipositàvem	dipositàveu	dipositaven
	future	dipositaré	dipositaràs	dipositarà	dipositarem	dipositareu	dipositaran
	preterite	diposití	dipositares	diposità	dipositàrem	dipositàreu	dipositaren
	conditional	dipositaria	dipositaries	dipositaria	dipositaríem	dipositaríeu	dipositarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dipositi	dipositis	dipositi	dipositem	dipositeu	dipositin
	imperfect	diposités	dipositessis	diposités	dipositéssim	dipositéssiu	dipositessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	diposita	dipositi	dipositem	dipositeu	dipositin
	negative (no)	—	no dipositis	no dipositi	no dipositem	no dipositeu	no dipositin

Further reading

• “dipositar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dipositar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “dipositar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dipositar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.