desatendre
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Pronunciation
[edit]Verb
[edit]desatendre (first-person singular present desatenc, first-person singular preterite desatenguí, past participle desatès); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/
- (transitive) to neglect (to fail to care for or attend to something)
Conjugation
[edit] Conjugation of desatendre (second conjugation, irregular, with velar infix)
Further reading
[edit]- “desatendre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “desatendre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “desatendre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “desatendre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.