delmar
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Inherited from Latin decimāre.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]delmar (first-person singular present delmo, first-person singular preterite delmí, past participle delmat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/
Conjugation
[edit] Conjugation of delmar (first conjugation)
infinitive | delmar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | delmant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | delmat | delmada | |||||
plural | delmats | delmades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | delmo | delmes | delma | delmem | delmeu | delmen | |
imperfect | delmava | delmaves | delmava | delmàvem | delmàveu | delmaven | |
future | delmaré | delmaràs | delmarà | delmarem | delmareu | delmaran | |
preterite | delmí | delmares | delmà | delmàrem | delmàreu | delmaren | |
conditional | delmaria | delmaries | delmaria | delmaríem | delmaríeu | delmarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | delmi | delmis | delmi | delmem | delmeu | delmin | |
imperfect | delmés | delmessis | delmés | delméssim | delméssiu | delmessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | delma | delmi | delmem | delmeu | delmin | |
negative (no) | — | no delmis | no delmi | no delmem | no delmeu | no delmin |
Related terms
[edit]Further reading
[edit]- “delmar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “delmar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “delmar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “delmar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.