defallir

Catalan

Etymology

From de- +‎ fallir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.fəˈʎi]
• IPA^(key): (Valencia) [de.faˈʎiɾ]

Verb

defallir (first-person singular present defalleixo, first-person singular preterite defallí, past participle defallit)

1. (intransitive) to weaken
2. (intransitive) to falter, to lose heart

Conjugation

    Conjugation of defallir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			defallir
gerund			defallint
past participle				masculine		feminine
		singular		defallit		defallida
		plural		defallits		defallides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	defalleixo	defalleixes	defalleix	defallim	defalliu	defalleixen
	imperfect	defallia	defallies	defallia	defallíem	defallíeu	defallien
	future	defalliré	defalliràs	defallirà	defallirem	defallireu	defalliran
	preterite	defallí	defallires	defallí	defallírem	defallíreu	defalliren
	conditional	defalliria	defalliries	defalliria	defalliríem	defalliríeu	defallirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	defalleixi	defalleixis	defalleixi	defallim	defalliu	defalleixin
	imperfect	defallís	defallissis	defallís	defallíssim	defallíssiu	defallissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	defalleix	defalleixi	defallim	defalliu	defalleixin
	negative (no)	—	no defalleixis	no defalleixi	no defallim	no defalliu	no defalleixin

Derived terms

• defalliment
• defallior

Further reading

• “defallir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.