copel·lar

Catalan

Etymology

From copel·la +‎ -ar.

Verb

copel·lar (first-person singular present copel·lo, first-person singular preterite copel·lí, past participle copel·lat)

1. (transitive) to cupel (refine or assay by means of a cupel)

Conjugation

    Conjugation of copel·lar (first conjugation)

infinitive			copel·lar
gerund			copel·lant
past participle				masculine		feminine
		singular		copel·lat		copel·lada
		plural		copel·lats		copel·lades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	copel·lo	copel·les	copel·la	copel·lem	copel·leu	copel·len
	imperfect	copel·lava	copel·laves	copel·lava	copel·làvem	copel·làveu	copel·laven
	future	copel·laré	copel·laràs	copel·larà	copel·larem	copel·lareu	copel·laran
	preterite	copel·lí	copel·lares	copel·là	copel·làrem	copel·làreu	copel·laren
	conditional	copel·laria	copel·laries	copel·laria	copel·laríem	copel·laríeu	copel·larien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	copel·li	copel·lis	copel·li	copel·lem	copel·leu	copel·lin
	imperfect	copel·lés	copel·lessis	copel·lés	copel·léssim	copel·léssiu	copel·lessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	copel·la	copel·li	copel·lem	copel·leu	copel·lin
	negative (no)	—	no copel·lis	no copel·li	no copel·lem	no copel·leu	no copel·lin

Further reading

• “copel·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “copel·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.