carbonatar

Catalan

Etymology

From carbonat +‎ -ar.

Verb

carbonatar (first-person singular present carbonato, first-person singular preterite carbonatí, past participle carbonatat)

1. (chemistry) to carbonate

Conjugation

    Conjugation of carbonatar (first conjugation)

infinitive			carbonatar
gerund			carbonatant
past participle				masculine		feminine
		singular		carbonatat		carbonatada
		plural		carbonatats		carbonatades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	carbonato	carbonates	carbonata	carbonatem	carbonateu	carbonaten
	imperfect	carbonatava	carbonataves	carbonatava	carbonatàvem	carbonatàveu	carbonataven
	future	carbonataré	carbonataràs	carbonatarà	carbonatarem	carbonatareu	carbonataran
	preterite	carbonatí	carbonatares	carbonatà	carbonatàrem	carbonatàreu	carbonataren
	conditional	carbonataria	carbonataries	carbonataria	carbonataríem	carbonataríeu	carbonatarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	carbonati	carbonatis	carbonati	carbonatem	carbonateu	carbonatin
	imperfect	carbonatés	carbonatessis	carbonatés	carbonatéssim	carbonatéssiu	carbonatessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	carbonata	carbonati	carbonatem	carbonateu	carbonatin
	negative (no)	—	no carbonatis	no carbonati	no carbonatem	no carbonateu	no carbonatin

Further reading

• “carbonatar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025