bonir

Catalan

Etymology

By dissimilation from earlier bomir, from Latin bombiō (“to buzz”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [buˈni]
• IPA^(key): (Valencia) [boˈniɾ]

Verb

bonir (first-person singular present boneixo, first-person singular preterite boní, past participle bonit)

1. to drone, buzz, hum
2. to growl, grunt

   Synonym: rondinar

Conjugation

    Conjugation of bonir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			bonir
gerund			bonint
past participle				masculine		feminine
		singular		bonit		bonida
		plural		bonits		bonides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	boneixo	boneixes	boneix	bonim	boniu	boneixen
	imperfect	bonia	bonies	bonia	boníem	boníeu	bonien
	future	boniré	boniràs	bonirà	bonirem	bonireu	boniran
	preterite	boní	bonires	boní	bonírem	boníreu	boniren
	conditional	boniria	boniries	boniria	boniríem	boniríeu	bonirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	boneixi	boneixis	boneixi	bonim	boniu	boneixin
	imperfect	bonís	bonissis	bonís	boníssim	boníssiu	bonissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	boneix	boneixi	bonim	boniu	boneixin
	negative (no)	—	no boneixis	no boneixi	no bonim	no boniu	no boneixin

Derived terms

• bonior

Further reading

• “bonir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.