aveïnar

Catalan

Etymology

From a- +‎ veí (“neighbour”) +‎ -ar.

Verb

aveïnar (first-person singular present aveïno, first-person singular preterite aveïní, past participle aveïnat)(transitive)

1. to bring closer
2. (law) to register (as a resident), to grant residency

Conjugation

    Conjugation of aveïnar (first conjugation)

infinitive			aveïnar
gerund			aveïnant
past participle				masculine		feminine
		singular		aveïnat		aveïnada
		plural		aveïnats		aveïnades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aveïno	aveïnes	aveïna	aveïnem	aveïneu	aveïnen
	imperfect	aveïnava	aveïnaves	aveïnava	aveïnàvem	aveïnàveu	aveïnaven
	future	aveïnaré	aveïnaràs	aveïnarà	aveïnarem	aveïnareu	aveïnaran
	preterite	aveïní	aveïnares	aveïnà	aveïnàrem	aveïnàreu	aveïnaren
	conditional	aveïnaria	aveïnaries	aveïnaria	aveïnaríem	aveïnaríeu	aveïnarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aveïni	aveïnis	aveïni	aveïnem	aveïneu	aveïnin
	imperfect	aveïnés	aveïnessis	aveïnés	aveïnéssim	aveïnéssiu	aveïnessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aveïna	aveïni	aveïnem	aveïneu	aveïnin
	negative (no)	—	no aveïnis	no aveïni	no aveïnem	no aveïneu	no aveïnin

Derived terms

• aveïnament
• desaveïnar

Further reading

• “aveïnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025