assolellar

Catalan

Etymology

From a- +‎ solell +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.su.ləˈʎa]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.so.ləˈʎa]
• IPA^(key): (Valencia) [a.so.leˈʎaɾ]

Verb

assolellar (first-person singular present assolello, first-person singular preterite assolellí, past participle assolellat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to expose to sunlight

Conjugation

    Conjugation of assolellar (first conjugation)

infinitive			assolellar
gerund			assolellant
past participle				masculine		feminine
		singular		assolellat		assolellada
		plural		assolellats		assolellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assolello	assolelles	assolella	assolellem	assolelleu	assolellen
	imperfect	assolellava	assolellaves	assolellava	assolellàvem	assolellàveu	assolellaven
	future	assolellaré	assolellaràs	assolellarà	assolellarem	assolellareu	assolellaran
	preterite	assolellí	assolellares	assolellà	assolellàrem	assolellàreu	assolellaren
	conditional	assolellaria	assolellaries	assolellaria	assolellaríem	assolellaríeu	assolellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assolelli	assolellis	assolelli	assolellem	assolelleu	assolellin
	imperfect	assolellés	assolellessis	assolellés	assolelléssim	assolelléssiu	assolellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	assolella	assolelli	assolellem	assolelleu	assolellin
	negative (no)	—	no assolellis	no assolelli	no assolellem	no assolelleu	no assolellin

Derived terms

• assolellada

Further reading

• “assolellar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.